15/03/2009 GMT 1
La Tafanera
del.icio.us11/03/2009 GMT 1
07/03/2009 GMT 1
Una empresa índia comercialitzarà un refresc d' orina de vaca.
¿Orina de vaca como refresco? Parece una locura pero no lo es. Unos empresarios están a punto de comercializar en la India este nuevo 'refresco' con el que pretenden hacer frente a la "invasión" de Coca-Cola.
Los empresarios se consideran nacionalistas y quieren que una bebida hecha en su país triunfe sobre otras extranjeras. Este original, por no decir extraño, producto se pondrá a la venta en las próximas fechas.
La vaca es considerada un animal sagrado en la India y se cree que su orina tiene propiedades contra los microbios. Además, apuntan que es buena para el hígado. Sana puede ser pero... ¿cómo será su sabor?.
Font: www.20minutos.es
04/03/2009 GMT 1
Joan Pich i Pon, el precursor de Joan Clos
Fa molt temps (anys 20-30 del segle XX), no existia el Polònia, però sí que ja hi havia polítics dolents i ganes de riure. A la Barcelona d’aquells anys, el polític amb més potencial humorístic era Joan Pich i Pon, un home d’orígens humils que esdevingué ric i polític. Fou l’autèntic precursor del Joan Clos. Com ell, també fou alcalde de Barcelona (l’any 1935) i es féu molt popular per les seves pífies a l’hora de parlar. Tan popular, que les seves anècdotes relacionades amb els seus errors i les seves bestieses verbals generaren una concepte nou: les piquiponades.
La gent s’ho passava tan bé comentant les aventures d’en Pich i Pon que les revistes satíriques com El Be Negre (el Polònia de l’època) pagaven a qui pugués aportar una nova anècdota del personatge.
Durant la seva vida política, el Pich i Pon digué bestieses com aquestes:
- A la cerimònia d’entrega del Palau de Pedralbes al rei d’Espanya, en Pich s’adreçà a Alfons XIII amb aquestes paraules: “Dios quiera que Su Majestad disfrute de este palacio por muchos siglos“. El rei borbó -que era una mica més llest que l’actual- li respongué: “Gracias Pich! Y que tú lo veas”.
- Durant la I Guerra Mundial (1914-1918), Catalunya es debatia per veure qui havia de guanyar la guerra: els alemanys o els aliats encapçalats per França. Un bon dia, en Pich deixà anar la seva lectura del clima polític del moment: “¡Barceloninos! Aquí ho hay bifias ni bofias (volia dir ni filias ni fobias); aquí todos somos hermafroditas (volia dir neutrals).
- Quan va ser alcalde de Barcelona, en Pich també fou un predicador de la bona gestió per sobre de tot. Però ho deia a la seva manera. Defensava un govern basat en la triple M: “ministración, ministración, ministración”. A més, en Pich volia ser un home ordenat. Sabia que abans de la M cal passar per la A. I en una de les seves primeres sessions com alcalde, reclamà començar per la A: Acienda.
- Dels discursos i parlaments en públic del Pich i Pon es recorden expressions de collita pròpia com: faig vida sedimentària; aquestes obres m’han costat un ou … de la cara; fa molta calor, estem en plena calígula; posar els peus sobre les is; presentar-se per la circumcisió de Barcelona; disfressar-se de radiador romà; referir-se a l’assajament sexual com una cosa molt lletja, etc.
I un dia saltà la sorpresa: en un diari sortí publicat un article signat per l’eminent personatge. El Be Negre estigué a l’alçada del moment i afrontà la novetat amb les següents paraules: “En Pich i Pon ja escriu articles. Aviat sabrà llegir-ne”.
Contra els que feien broma de la seva incultura i constants pífies, el Pich responia: “Jo no sé signar, però sé fer molts diners”. Un bon resum de la seva vida: potser la seva cultura no era gaire refinada, però sabia anar per feina. I políticament també era molt llest. A la pregunta de com es definia políticament, responia: “Jo faig com els taxis, duc el libre, a disposició de qui em contracti”.
Font: www.lagranjaberga.wordpress.com
01/03/2009 GMT 1
27/02/2009 GMT 1
23/02/2009 GMT 1
17/02/2009 GMT 1
Dimiteix un ministre japonès per sortir mamat a una roda de premsa
El ministre de Finances del Japó, Shoichi Nakagawa, ha dimitit finalment del seu càrrec arran de l'escàndol desfermat després d'haver estat acusat d'emborratxar-se dissabte passat, durant una reunió dels ministres de Finances del G-7 a Roma. Tot i que el ministre havia anunciat que no dimitiria fins d'aquí a uns mesos, el malestar que ha provocat el cas al Japó n'ha forçat la renúncia fulminant. El govern japonès ha indicat que el seu substitut serà,de manera temporal, el titular d'Economia.
Assetjat per les crítiques, Nakagawa ha canviat d'opinió diverses vegades durant aquesta jornada fins que ha fet públic que ha renunciat finalment al càrrec de ministre de Finances. La seva decisió ha estat acceptada pel primer ministre, Taro Aso, que ha anunciat que el ministre d'Economia, Kaoru Yosano, assumirà aquesta doble funció ministerial de manera temporal.
El cas va arrencar en una roda de premsa posterior a la reunió del G-7 a Roma. Nakagawa, conegut per la seva afició a la beguda, va comparèixer amb dificultats per no adormir-se i per acabar les frases quan contestava les preguntes dels periodistes. A més, va confondre el nivell dels tipus d'interès al Japó i als EUA. Les imatges de la seva sospitosa conducta es van difondre arreu del món.
Aleshores, el ministre nipó va negar que estigués ebri, i va atribuir la seva estranya conducta a un mareig provocat pels efectes d'una ingesta excessiva de medicaments contra la grip i al "jet lag".
La humiliant dimissió de Nakagawa deixa en una situació molt difícil el govern nipó, sobretot pel que fa a la possibilitat que el primer ministre, Taro Aso, pugui acabar el mandat fins al setembre d'aquest 2009. El primer ministre té uns índexs de popularitat inferiors al 10% i és qüestionat per la crisi econòmica que viu el país, la pitjor recessió dels últims 35 anys.
Font: www.3cat24.cat
16/02/2009 GMT 1
Extreuen un pot de laca del recte d' una dona
Un equipo médico realizó recientemente la que probablemente fue la operación más extraña de su vida: extraer del recto de una mujer un bote de laca que, según la mujer, había llegado allí debido a un tropiezo, informa el británico The Sun.
"Hicimos una radiografía a la paciente para localizar el objeto y la operamos. Estaba muy avergonzada y sufría evidentes dolores... pero, de alguna forma, aquello había llegado allí", explica Mirandolina Prisca, médico de la clínica en la que fue atendida, dejando entrever sus dudas sobre la versión de la paciente.
"No es como si fuera un pequeño bote de desodorante, era un enorme frasco de laca", añadía un trabajador del hospital.
Sin embargo, incluso después de la operación, la mujer, de 37 años, se negó a dar detalles sobre el incidente.
Font:www.20minutos.es
12/02/2009 GMT 1
Tot sigui per la salut
Un estudio alemán publicado en la revista New England Journal of Medicine asegura que los hombres que miran cada día a los pechos de una mujer pueden tener una vida más larga. “Basta con diez minutos al día para notar este efecto”, asegura el autor del informe, la doctora Karen Weatherby, gerontóloga.
La investigación ha sido desarrollada en tres hospitales de Frankfurt, Alemania, y ha monitorizado durante cinco años la salud de 200 hombres. La mitad de ellos observó los pechos de una mujer a diario, mientras que la otra mitad se abstuvo de hacerlo.
Cinco años después, los hombres que habían mantenido entres sus hábitos diarios el mirar los pechos de alguna mujer durante unos diez minutos presentaban una mejor presión arterial y menor riesgo de sufrir enfermedades coronarias.
“La excitación sexual hace que el corazón bombeé más y aumenta la circulación de la sangre. No hay dudas: mirar fijamente durante un rato pechos femeninos mejora la salud de los hombres. Nuestro estudio demuestra que realizando esta actividad unos pocos minutos al día disminuye el riesgo de sufrir ataques al corazón a la mitad”. Así de contundente es la doctora Weatherby, quien recomienda esta receta especialmente a los mayores de 40 años, “al menos diez minutos diarios”.
El equipo de expertos alemanes compara esta actividad con la práctica de 30 minutos diarios de ejercicio en el gimnasio, “que también puede ayudar a prolongar la vida de una persona unos cuatro o cinco años”.
Font: www.diariovasco.com
Abans era indecís, ara no ho tinc clar.