El crit del llimac

DMITRI POLIKÀRPOV
MOSCOU
¿Hi ha alguna cosa en comú entre un casament i un funeral? Potser és que les dues situacions reuneixen per força els familiars que amb prou feines es veuen en altres ocasions. Pel que fa a la resta veig difícil que es confongui un casament amb un enterrament.

Tot i així, quan decideixes contraure matrimoni a Rússia, qualsevol cosa és possible. Els noucasats Ievgueni i Irina Gaiduk han portat als tribunals una empresa moscovita que els va enviar un cotxe fúnebre el dia del seu casament per portar-los al registre civil.
"Havíem demanat una limusina blanca per a nosaltres i per als convidats amb tres mesos d'antelació. El dia del casament ens va trucar una operadora per dir que el cotxe ja era a baix amb una hora d'antelació", explica Ievgueni. La il.lusió que tot anava a la perfecció es va esfumar quan el nuvi va treure el cap per la finestra i va veure un cotxe fúnebre de l'inconfusible color negre aparcat a prop del portal de casa seva.

A un li pot semblar molt excèntric i original anar al casament en un vehicle poc tradicional. Per exemple, a la Gran Bretanya una empresa lloga tancs de guerra en color blanc i hi ha gent que els contracta per anar al seu casament. Me'n recordo que, en un casament que es va celebrar a Kíev (Ucraïna), als nuvis i als convidats ens portaven en ambulàncies. El pare del nuvi era metge d'urgències i va demanar als amics que li donessin un cop de mà.
Però aquest no era el cas del matrimoni Gaiduk, que ho havia pensat tot respectant els cànons clàssics. "Necessitàvem un cotxe blanc, perquè havia de ser el color dominant de la cerimònia, com és tradicional", diu Irina que al principi es va negar rotundament a pujar a la limusina negra. Les negociacions amb l'empresa no van canviar res.

Una arribada apoteòsica

L'operadora va reconèixer l'error però ja no s'hi podia fer res perquè tots els altres cotxes estaven ocupats. Al final, per no anar al casament en taxis i per no perdre pel camí els convidats, els nuvis i els seus familiars van pujar al cotxe fúnebre. No cal dir que la seva arribada al registre civil i al restaurant va provocar estupor. "Però és que ara els nuvis sou cada dia més originals", els va dir l'empleada del registre.
Malgrat que després de la caiguda del teló d'acer fa 20 anys els russos van aprendre els requisits d'un casament de luxe com els que havien vist en nombrosos culebrons occidentals i llatinoamericans, un típic enllaç nupcial rus continua sent una barreja de costums poc comprensibles per a un europeu.
Una limusina blanca és una cosa imprescindible. És millor tenir a part una limusina negra per al nuvi. Encara que després de pagar-les els noucasats no tinguin de què viure. Per al nuvi, el dia del casament comença amb el "rescat", una tradició arrelada i inevitable. Els amics i amigues de la núvia, així com els seus familiars, l'amaguen del nuvi i li exigeixen diners. La suma del rescat depèn de la situació econòmica del nuvi i dels desitjos dels interessats.
L'altra amenaça sorgeix quan els nuvis arriben al restaurant on els esperen els convidats. Hi ha un costum modern, importat d'Àsia (i també arrelat a Espanya), en què es llança arròs als nuvis amb l'esperança que la parella tingui molts fills. Me'n recordo que una núvia es va posar a córrer i després es va tancar al lavabo durant una hora al rebre aquesta benvinguda. "L'arròs se li va enganxar als cabells a causa del fixador i el trèiem de granet en granet", va explicar una de les seves amigues.

Els que volen viure junts durant molt temps han de fixar cadenes i cadenats sobre reixes i tanques metàl.liques. Després de tancar, s'ha de tirar la clau perquè ningú la trobi. En alguns dels parcs més populars de Moscou ja no queda espai perquè els nuvis hi posin més cadenats.

Però el que de veritat certifica un bon casament rus és una baralla entre els familiars de les dues parts. Al poble, no hi ha casament memorable sense arribar a les mans. A internet hi ha penjats desenes de vídeos d'aquestes apassionants baralles. El més bo és que també és tradicional una posterior borratxera reconciliadora.

Font: www.elperiodico.cat